Aprofitant aquesta diada de Sant Jordi, i després d’un temps d’espera, per fi ens hem decidit, ens traslladem a:
http://comacasa-res.blogspot.com
Ens ha costat deixar aquest bloc, que va començar com a prova i que ja és com un fill petit... i que s’ha anat fent gran!
Ha estat una bona eina en tots els sentits, hem conegut molta gent, virtual i personalment, amics!, per a aprendre cada dia una mica més i animar-nos en l’esforç diari.
La il·lusió que teníem en un principi amb l’estrena del bloc, només ha fet que créixer durant aquests anys, en els que hem anat publicant tot allò que fem a casa, i ens ha motivat en l’esforç del anar fent cada dia, i com no, la visita i comentaris que tots vosaltres ens heu anat deixant. Ja sabeu que els blocs s’alimenten de les entrades i dels vostres comentaris! Esperem que no ens faltin!
Doncs bé, esperem que a partir d’ara ens visiteu a la nova adreça, desitgem que us agradi i que us trobeu a gust visitant comacasa-res, nosaltres continuarem amb molta il·lusió per fer-ho cada dia millor!
Que no us faltin roses i llibres!!! (a pesar de la crisi... per avui la deixarem!)
Des de comacasa-res us regalem aquestes roses comestibles!!!!
S'acosta Sant Jordi! I per això us volem fer una sèrie de recomanacions de llibres de cuina. Per anar obrint boca, podeu visitar aquest enllaç del bloc Club de cuines, que ha fet un recull de recomanacions de llibres gastronòmics fetes per blocs de cuina en català, entre ells, nosaltres! La nostra recomanació:
“La cocina de Jamie Oliver”, de Jamie Oliver (Editorial RBA)
I aquí en trobareu moltes més:
http://blogs.clubdecuines.cat/clubdecuines.php?itemid=30990
Per Sant Jordi us farem més recomanacions, hi ha tants llibres i tant per aprendre!
Que els disfruteu molt!
Ja fa dies que no posava cap pa, aquest cap de setmana vaig fer aquest, amb llavors de rosella. La recepta la vaig treure del receptari de la panificadora. Queda un pa molt vistós i molt bo ! Com es gran, encara en queda, però s’aguanta molt bé tapat dins la bossa del pa, i torrat està boníssim!
PA AMB LLAVORS DE ROSELLA
300 ml d’aigua (tèbia)*
540 g de farina (tipus 550)
1 culleradeta de sucre
1 culleradeta de sal
75 g de llavors de roselles
1 culleradeta de mantega
1 polsim de nou moscada
¾ de paquet de llevat sec
1 cullerada de parmesà ratllat
Anem posant els ingredients a la cubeta de la panificadora seguint l'ordre en que estan posats.
Programem d'acord amb la nostra màquina i el tipus de pa que vulguem fer.
Si no tenim panificadora, podem fer la massa a mà, ens costarà una mica més, però és possible!, damunt el marbre o taula fem un volcà amb la farina, al mig anem posant tots els ingredients i amassem molt bé, durant uns 5 minuts, hem de tenir una massa ** fina i elàstica, fem una bola, la tapem amb un drap i deixem que fermenti durant una hora, ha de doblar el seu volum. Passat aquest temps treballem una mica la massa per tal de desgasificar-la, posem la massa damunt la taula, l’aplanem i anem aixafant amb les puntes dels dits. Li donem la forma de pa , barra, panets..., i deixem reposar una altra vegada, una altra hora, aproximadament.
Forn preescalfat. Coem a 200º, durant uns 45 minuts, depenent de si hem fet el pa més gran o més petit.
Quan el traiem del forn deixem refredar sobre una reixeta.
Per saber si està cuit amb el puny li donem uns copets al cul, si sona a buit, vol dir que ja el tenim a punt.
* Hi ha farines que admeten una mica més d'aigua, si veiem n'hi falta, n'afegim una mica.
**un truc per saber si tenim la pasta al punt és: agafem un pessic de pasta, l'anem estirant suaument amb els dits, fent com una membrana fina, si no es forada, serà senyal que tenim la pasta al punt.
Les postres d’aquest diumenge tocaven de xocolata! Ja feia dies que no feia res amb xocolata!!!... i, sobretot jo, ho trobava a faltar!
Com que ja era dissabte nit, el primer que em va venir al cap, ràpid i fàcil de fer, va ser una mousse, però tenia a la nevera una massa brisa de xocolata, que havia comprat feia uns dies per provar-la, així que la vaig coure i omplir amb la mousse de xocolata. Van quedar unes bones postres!
La recepta de la mousse ja l'havia fet alguna altra vegada, em sembla que, en el seu dia, la vaig treure del bloc de Carlos Valencia.
PASTÍS MOUSSE DE XOCOLATA
Ingredients:
- una massa brissa de xocolata
Per a la mousse:
- 3 ous
- 400 ml de nata per muntar
- 65 ml d’aigua
- 65 g de sucre
- 200 g de xocolata de cobertura
- 2 fulles de gelatina
Per a coure la massa seguim les instruccions del fabricant.
La deixem refredar.
Posem la gelatina en remull.
Muntem les clares.
Semimuntem la nata.
En un cassó posem l’aigua i el sucre, fem un almívar (coem durant uns 5 minuts).
Fonem la xocolata al bany maria.
En un bol posem els ous batuts (una mica), hi anem afegint poc a poc l’almívar. A continuació hi afegim la xocolata i la gelatina , remenem bé perquè ens quedi una crema fina i homogènia. Seguidament hi aboquem la nata, i amb l’espàtula anem barrejant, quan ja està ben integrada afegim les clares muntades i amb compte, amb moviments de baix cap a dalt, anem barrejant fins que tinguem la barreja ben homogènia.
Omplim el motlle on tindrem la massa brissa cuinada i freda, i reservem a la nevera.
A l’hora de presentar-la, guarnim al nostre gust.
Aquesta recepta és del cuiner Jamie Oliver, no se en quin dels seus llibres la té, per acompanyar la pasta, però un dia d’aquest en el programa Cocina, de Canal Cocina, la va fer per estofar-hi unes mongetes tendres. Tenien una pinta....! queden pendents de fer per provar-les, esperarem que sigui la temporada, ara estan caretes... i s’ha de mirar per l’economia familiar! I que també són més bones en el seu temps!
Jo la vaig fer fa dies per a uns espaguetis, i la veritat és que està molt bona, entre el gust de l’all i l’anxova va resultar una salsa excel·lent per a la pasta.
Salsa d’anxoves
- una llauna d’anxoves (petita)
- un pot de tomàquet triturat (de bona qualitat, si no en tenim de casolà)
- 3 grans d’all
- oli
En una paella posem una mica d’oli, tallem els alls a làmines i les sofregim a foc baixet, vigilant que no es cremin (sinó amarguegen), hi afegim les anxoves i remenem, quan ja s’han desfet (són dos o tres minuts) hi afegim el tomàquet i deixem coure. Com l’anxova ja és salada, no afegim sal. Si us agrada el picant, podeu posar un bitxo petit picat (guindilla).
(aquest cuiner en posa a tot arreu, n’és un amant!)
Amb la pasta que em va sobrar de fer els raviolis i els retallsd'aquests, ens va quedar un bon plat de pasta, que amb aquesta salsa està boníssima!
D'aquesta Setmana Santa tenia pendent posar-vos els típics Panadons d'Isona, bé i comarca!. Són una mena d'empanades farcides d'espinacs i panses.
De d''altres anys ja teniu la recepta, però van quedar tant bonics que he pensat que veient-los, us animareu a fer-los, aprofitant que estem en la temporada de l'espinac.
És una massa molt versàtil i fàcil de fer, la podem fer servir tant per a salat com per a dolç.
Espero que us animeu!
La recepta d'aquestes galetetes tan bones i digestives és de Cuina per a llaminers, que en saben molt de coses dolces i de fotografia! Les nostres van quedar així de guapes i bones:
Ingredients
• 150 g de mantega a temperatura ambient
• 55 g de sucre de llustre
• 60 ml de suc de llimona (de la varietat Meyer)
• ratlladura de llimona
• 1 cullerada petita d'extracte de vainilla
• 255 g de farina fluixa tamisada
• 20 g de farina de blat de moro (Maizena)
Barregem la mantega i el sucre de llustre amb les barnilles elèctriques i quan ho tinguem ben lligat, hi afegim el suc de llimona, la ratlladura i l’extracte de vainilla. Seguim barrejant (aquí vaig agafar la llengua de gat, m’era més fàcil). Quan ho tinguem ben incorporat, hi afegim la farina i la Maizena tamisades i ho barregem tot bé. Amb les mans si cal, amassem fins que la massa es desenganxi bé de les parets del bol.
Dividim la massa en dos i en fem barres cilíndriques d’uns 5 cm de diàmetre. Les reservem un mínim de 2 hores a la nevera embolicades amb paper film.
Quan anem a fer les galetes, traiem la massa de la nevera. Tallem rodanxes d’1 cm de gruix i les anem col·locant en una safata de forn amb paper de forn, amb una separació d’uns 5 cm entre elles. Ja veureu que no costa gens tallar els cilindres, la massa s’endureix amb el temps de repòs de la nevera, us quedaran unes galetes perfectes de forma!
Coem les galetes al forn preescalfat a 180ºC uns 15 minuts. Aneu-les vigilant, quan comencin a agafar color, és el moment de treure-les, ja estan fetes.
Finalment, un cop fredes, les arrebosseu amb el sucre de llustre i ja estan llestes per menjar, queden boníssimes!
Del llibre de cuina del Jamie Oliver, "La cocina de Jamie Oliver", he tret la recepta d’aquesta massa de pasta fresca, ben natural: farina i ous!, i de com anar fent els raviolis. El farcit el vaig fer amb formatge Gorgonzola, que m’agrada molt, i vaig pensar que faria una bona combinació seria amb nous, el toc cruixent d’aquestes va ser un èxit.
Els vaig fer pel dinar de Divendres Sant, i com de segon hi havia bacallà a la llauna, amb quatre o sis raviolis (que ja eren grans) , n’hi va haver prou. Amb les presses no vaig fer la foto del plat amb la salsa... queda pendent per a la propera!
A tots ens van agradar molt! La feinada que tens, perquè no us puc pas dir que els fas en un plis plas..., té la serva recompensa!
Amb asquesta recepta participo a l' HEMC 43, dedicat a les nous !
RAVIOLIS DE GORGONZOLA I NOUS
Pasta fresca
500 g de farina de força
6 ous
Farcit del ravioli
250 g formatge Gorgonzola
Nous picades
Salsa
300 Crema de llet
150 g Formatge Gorgonzola
Nous picades
Preparació de la pasta fresca i dels raviolis:
En un bol gran posem la farina, fem un espai al centre, volcà, hi posem els ous, amb els dits anem integrant-los amb la farina, quan ja ens costa l’aboquem a la taula i continuem amassant uns cinc minuts, fins que tinguem una massa fina. L’emboliquem amb paper film i deixem reposar a la nevera una hora (si és més temps no passa res).
Un cop ha reposat, dividim la massa en quatre parts, n’ agafem una i la resta la tornem a la nevera.
Si tenim màquina per estirar la pasta, sinó ho fem amb el corró, estirem la pasta per a fer les paques del ravioli, primer la passem al màxim d’oberta, i cada vegada anem tancant l’obertura fins que tinguem el gruix que ens agradi. Si se’ns fa una placa molt llarga, que ens costa de dominar, la podem tallar per la meitat, ens serà més fàcil treballar-la. Quan ja tenim la placa ben prima, amb la taula enfarinada, la tallem pel mig, longitudinalment, en una d’elles anem posant les muntanyetes de la barreja de formatge i nous, que tindrem preparada. Pintem amb aigua tot el voltant i les parts centrals de la pasta i tapem amb l’altra meitat de la placa de pasta, tot pressionant perquè quedin unides. Amb un tallant de pasta o si tenim motlle (jo ho vaig fer amb un tallador per fer patates ondulades... de vedades a la cuina s’han de buscar recursos...), anem fent els raviolis, els empolsinem bé amb farina i anem reservant sobre un paper vegetal (aquest especial de forn)
Cocció
En una olla posem aigua a bullir amb abundant salt (penseu que a la pasta no n’ hem posat), quan bulli anem tirant els raviolis, millor no posar-ne molts, val més fer-ho en dos cops o dues olles, només cal que bullin uns tres minuts, els escorrem i reservem.
Preparem la salsa
En una paella posem la crema de llet, el formatge Gorgonzola i les nous picades, fem coure uns cinc minuts per reduir una mica la crema de llet.
Presentem:
Sis raviolis per ració (en el meu cas eren grandets...), amb dues cullerades de salsa pel damunt.
Per si algú vol més salsa, a la taula portem la salsera i formatge Parmesà, per qui en vulgui.
(les quantitats de formatge, nous i salsa dependrà del gustos i també de quants som a menjar-ne!)
Bon profit!!!
MONA
La mona d’aquest any volia que fos diferent a les que ja he fet, i també per allò d’anar provant i experimentant una mica, que, per altra banda, és un risc... perquè et pots quedar, en aquest cas, sense mona!
Per tenyir el pa de pessic vaig utilitzar els colorants de la casa Vanille. És un pac amb tres tubets, blau, groc i vermell. Va molt bé perquè et posa les quantitats, les gotes, que s’han de barrejar amb la massa per tal d'aconseguir el color que volem.
Va quedar una mona força original, tant pel colorit pa de pessic, com per l’alçada ! I molt bona...!
PA DE PESSIC
Ingredients
270 g de farina
270 g de sucre
8 ous
Pell de llimona ratllada
Pessic de sal
Farcit:
Melmelada de préssec
Preparació
Separem els rovells de les clares.
Muntem els rovells amb el sucre, fins que doblin el volum (ens quedarà una crema blanquinosa). Afegim la pell de llimona ratllada.
Muntem les clares amb el pessic de sal i barregem de mica en mica, amb compte (amb l’ espàtula, amb moviments de baix cap a dalt) amb la crema dels rovells.
Engreixar i enfarinar el motlle, enformar uns 30 minuts a 180º (punxem per veure si ja és cuit)
En aquest cas, com havia de fer 4 planxes de pa de pessic, cada una d’elles d’un color diferent, vaig dividir la massa en 4 parts de pes igual, i les vaig tenyir amb colorant alimentari.
Vaig coure-les de dos en dos, a 180º, uns 15 minuts.
Els colors no van quedar com jo els volia, perquè com la massa ja és grogosa, costa una mica trobar els punt del color, i si et passes...però va quedar força bé.
Si ho proveu, no us espanteu, quan surten del forn les veus totes del mateix color, però per dins, quan es talla el pastís, trobeu la sorpresa.
Muntatge
Deixem refredar i desemmotllem, anem posant: planxa de pa de pessic i cobrim amb melmelada i així a totes. Ens quedarà un pa de pessic alt, que podrem guarnir al nostre gust. En aquest cas vaig fer una cobertura de xocolata (la trobareu als pastís de l’altre dia del 18) i pel voltant porta perles cruixents de xocolata.
La recepta és la mateixa que la del flam tradicional.
Però en aquest cas, l'he adaptat a un flam de xocolata! He substituit 100 g de la quantitat de sucre per 100 g xocolata 70%, i només he posat 25 g de sucre, per tant, queda un flam gens dolç, però molt bo, amb un molt bon gust de xocolata !
Proveu-lo, segur que us agradarà!
FLAM DE XOCOLATA
Ingredients:
- ½ l de llet
- 100 g de xocolata 70%
- 25 g de sucre
- 4 ous
- Pell de taronja
- Branca de canyella
- sucre i gotes d’aigua pel caramel
En una paella o cassó posem sucre amb unes gotes d’aigua i deixem que es faci el caramel. Quan ja tenim el caramel, cobrim el fons dels motlles i reservem.
En un cassó fem bullir la llet i el sucre amb la pell de taronja i la branca de canyella. Traiem del foc i deixem que refredi una mica.
En un bol batem els ous, hi afegim la llet i remenem bé perquè s’integri tot.
Ho colem abans d’omplir els motlles.
Coem al forn, al bany maria, fins que hagi quaallat.
Deixem refredar a la nevera.
Es desemmotlla fàcilment, però si veieu que us costa, passeu per tot el voltant amb la punta d'un ganivet fi.
PASTÍS 18 ANYS!
Aquest pastís el vaig fer per la festa que, la meva filla Anna i la seva amiga Sandra, van fer divendres amb la colla per celebrar els seus 18 anys.
La base, el pa de pessic, és el típic que fem de iogurt, encara que jo perquè quedi més esponjós i humit, en lloc d’una mesura d’oli, faig mitja d’oli i mitja de llet, i el perfumo amb una cullerada d’essència de vainilla.
En aquest cas vaig fer el doble de la mesura de tots els ingredients perquè era un gran pastís!, un pastís doble!
Els retalls del pa de pessic, desprès de traure’n l’1 i el 8, no us cal dir que els de casa ens els vam cruspir... i així vam poder comprovar si era digne d’oferir-lo als convidats! ... no va quedar ni una engruna, ni de retalls ni de pastís!!!
Cobertura de xocolata
150 g de xocolata 70%
150 ml de nata per muntar
75 g de matega
En un bol escalfem la nata al microones, que bulli.
En un bol tenim la xocolata tallada petita (si són perles millor, costarà menys desfer.,se), i la mantega també tallada a daus petits, hi aboquem la nata calenta i remenem amb una espàtula fins que tinguem una crema ben homogènia.
Tindrem el pa de passic en una reixeta, aboquem la crema de xocolata, quan s'hagi refredat una mica, amb compre, el passem a la safata de presentació i decorem.
2 anys de receptes a Comacasa-res! Com passa el temps...
Gràcies a tots/es els que ens heu visitat, els comentaris que heu deixat, gràcies a la colla de blocaires gastronòmics que hi ha repartits per aquest món virtual, amb els que compartim i aprenem cada dia una mica més d'un munt de coses, de la nostra cuina i la de més enllà, de cinema, de llibres, d'òpera, de fotografia...!
Gràcies en especial a Planeta de cuines, a la Mercè, que amb aquest bloc ens ha donat a conèixer a un gran nombre de blocs i entre tots anem fent un poti poti de receptes excel·lents!, i intercanviant els nostres coneixements, per petits que siguin. També agrair a La cuina vermella, La cuina de casa, Food&Cook, Illetapetita, Pamtomaquet, Rezeditas ... i tants d’altres, que amb les seves propostes ens han ajudat a que aquest bloc tiri endavant.
Esperem poder anar fent dolços i no dolços i ensenyar-vos-ho amb molta il·lusió!
Per donar la benvinguda a la Primavera us poso aquestes estrofes de cançons de Caramelles que es canten a Isona ara per Pasqua.
Ja ha arribat la Primavera
Amb son mantell de verdor,
I els ocells també retornen
a cantar salutació.
També el sol de jorn s’aixeca ....
Què és bonica la natura
quan embauma (ompla) els nostres cors! ...
Ja ha arribat la Primavera
de goig plena i de content,
amb el sol més fort i ardent.
Les Muntanyes Catalanes
s'han tornat de color d'or,
reverdeixen les planuries, çels ocells canten l'amor...
De tant en tant una de salada també va bé!
De petita, quan les teníem de collita pròpia, no en menjava...deia que no m’agradaven, segur que ni les provava, ara m’adono del què em vaig perdre! Ara m’encanten!
Fa una mica de mandra pelar-les, però no tinc excusa perquè la pagesa del mercat, la Maria, ja s’ha modernitzat i té un aparell molt curiós que les pela, així és que te les emportes a casa a punt de cuinar! No hi ha excusa !
FAVES AMB CARXOFA
Ingredients:
- Faves (1 k per persona aprox. amb baina)
- 5 o 6 carxofes
- Cebes tendres
- Alls tendres
- Cansalada (si us agrada. Dona bon gustet)
- Botifarra negra ampla
- Branca de menta fresca
Un cop tenim les faves triades i les carxofes netes i tallades a trossets, comencem fent el sofregit. Tallem els alls tendres i la ceba tendra a daus petits, quan ja veiem que agafen el color transparent, daurat, posem la cansalada, donem unes voltes i tot seguit afegim els talls de carxofa, deixem coure uns cinc minuts, anem remenant. A continuació aboquem les faves i la menta, salem i reguem amb una copa de vi blanc (que sigui bo), tapem i deixem que vagi fent xup, xup. Si veiem que estan molt seques i encara els falta una estona, podem afegir una mica d’aigua. En aquest moment jo les rego també amb mitja copa de vi negre, hi dona un toc i color que m’agrada. Deixem coure fins que trobem que la carxofa i la fava són toves, cinc o deu minuts abans de tancar el foc posem pel damunt la botifarra negra tallada a rodanxes, tornem a tapar i deixem uns minuts més.
ESTRIS I MÉS ESTRIS!
Als que ens agrada la cuina, suposo que us passa com a jo, no podem resistir, és una debilitat... anem omplint calaixos i no calaixos de petits estris, aparells mil ... que un dia o altre faran servei!
Ja feia temps que em rondava comprar un rellotge de forn, en algun taller de pa ens van comentar que sempre són més de fiar que el que porta el propi forn, i que la temperatura és un factor important a l’hora d’aconseguir una bona cocció, del pa, rebosteria, carns...
L’altre dia al Lild n’hi havia ! i no cal que us digui que vaig picar! Ja el tinc! També us dic que estava super, super barat! Si els havia vist entre 25 i
35 €, el vaig comprar per 2’5 € !!! una ganga, no? Vaig pensar que si no durava massa, tampoc hem sabria massa greu, però crec que si la maquinària no falla, es de bona qualitat! Les promocions que fan en aquest centre, acostumen a estar força bé.
Us l’ensenyo:
Per Sant Josep no pot falta la crema! Perquè no calgui remenar buscant la recepta d’altres anys, us poso la que vaig fer diumenge, que això que el dia de Sant Josep no sigui festa, ens la fa menjar abans d’hora.
De receptes n’hi ha moltes i variades, la base però, és llet, ous, sucre, midó, branca de canyella i pell de llimona.
La revista Cuines d’aquest mes, el Pep Nogué, proposa una Crema Catalana per a intolerants a la lactosa, que la fa amb llet de civada. Es a dir, que si teniu a casa algú amb aquesta intolerància, no teniu excusa perquè no mengi Crema de Sant Josep!.
La recepta de la Crema Catalana i la Crema de Sant Josep és la mateixa, en algun lloc he llegit que es diferencien perquè, la primera, porta el sucre cremat pel damunt, i la de Sant Josep s’acostumava a guarnir amb clara muntada a punt de neu, tot fent unes boletes, flors o sanefes.
Què n'és de bona la crema!
CREMA DE SANT JOSEP
Ingredients:
(per a 4 persones)
½ l de llet
4 rovells d’ou
100 g de sucre
20 g de maizena
Una branca de canyella
Pell de llimona (sense la part blanca)
En un cassó posem la llet, la pell de llimona i la branca de canyella, i fem bullir a foc baix, quan arrenqui el bull , retirem del foc i deixem infusionar uns minuts, perquè la llet agafi el gust de la llimona i la canyella.
En un altre bol barregem els rovells d’ou, el sucre i la maizena, ben barrejat (primer costa una mica, però de seguida s’integren els ingredients i en queda una crema ben homogènia).
Com la llet ja s’haurà refredat una mica, hi afegim la barreja de l’ou, tot remenant amb una espàtula de fusta, colem i tornem a posar a foc baix fins que espesseixi. Omplim les cassoletes i deixem refredar.
Si la volem amb sucre cremat, al moment de servir-la tirem sucre pel damunt i cremem amb una pala o bufador (soplete).
La recepta d'aquest pastís me la va passar l’Eulàlia, bona amiga i gran persona! (una de les Petris...ella ja sap l’origen d’aquest nom).
És un pastís perfecte per a un sopar de pica pica, un berenar... el podem menjar fred o tebi... els resultat serà excel·lent, agrada molt!, i si teniu nens i el proven, segur que us el demanaran !
PASTÍS DE CROISSANT
Ingredients:
6 o 7 croissants (grans)
2 ous (si són petits 3)
8 talls de pernil dolç (d’un gruix que no es trenqui)
10 talls de formatge Havarti o qualsevol altre que sigui també cremós)
Llet
Les quantitats són aproximades, dependrà de la mida del motlle, el que he fet jo era de 22 cm, i amb aquestes quantitats en vaig tenir prou.
Folrem el motlle, si és dels que s’obren millor, amb paper vegetal, l’especial per forn, laterals també, untem una mica amb mantega per poder traure'l millor un cop cuit.
Obrim els croissants pel mig i anem folrant la base amb el croissant xopadet de llet (en un plat posem llet i anem sucant els croissants, per la banda de dins), al damunt posem una capa de formatge, que quedi ben cobert, seguidament fem la capa amb el pernil dolç, amb una cullera posem ou batut per tota la superfície, l’escampem bé. Tornem a fer una capa de croissant, formatge, pernil i ou, repetim una altra vegada. Es a dir fem tres capes. L’ultima serà de pernil, hi acabem d’abocar l’ou que ens quedi, el repartim bé i enfornem a 150º una 25-30 minuts, el temps necessari per quallar l’ou, desfer-se el formatge i es compactin tots els ingredients.
Bon profit !
El pa d’aquest cap de setmana va ser aquest pa tret d’aquest llibre La cuina de Jamie Oliver, que ja he comentat en alguna altra ocasió, m’encanta la seva cuina !
Després de la feina, gens complicada però si que vol temps, la recompensa d’aquests fabulós pa, compensa! Està molt bo !
PA DE CERVESA (de Jamie Oliver)
Ingredients
- 500 g de farina de força
- 300 ml de cervesa (bona i a temperatura ambients)
- 11 g de llevat sec (1 sobre i ½), o bé 15 g de llevat premsat fresc)
- 8 g de sal
- 1 cullerada de mel o 8 g de sucre
Preparació
En un bol ample posem la farina, la cervesa, el llevat, la sal i el sucre. Amb l’ajuda d’una forquilla primer i després amb les mans, barregem i amassem bé amb les mans durant uns 10 minuts. Si se’ns enganxa podem afegir una mica més de farina. Fem una bola, la tapem i deixem reposar fins que dobli el seu volum, evitem les corrents d’aire.
Si tenim alguna màquina per amassar, panificadora o altra, posem tots els ingredients a la cubeta, primer la cervesa i després la resta d’ingredients i posem el programa d’amassar, que ja ens farà el primer llevat. Jo amb la meva panificadora , aquest programa dura una hora i 50 minuts, és llarg però ja tenim la meitat de la feina feta!.
Quan ja tenim aquest primer pas, tant si l’hem fet a mà com amb màquina, hem de treballar la massa per tal que perdi l’aire que hi ha a l’interior, durant 1 minut.
Dividim la massa en sis parts iguals, fem sis boles, i les posem en un motlle, que sigui fàcil de desemmotllar, una al centre i la resta al voltant d’aquesta. Tirem per sobre una mica de farina, tapem amb un drap i deixem reposar fins que hagi doblat el seu volum. Aproximadament 1 hora i ½. Les boles s’aniran unint entre elles i el pa s’anirà compactant.
Mentre tant haurem encès el forn per tal de tenir-lo ben calent.
Passat el temps de fermentació, i ja tenim que la massa ha doblat el seu volum inicial, enfornem a 220º, durant uns 20-25 minuts ( jo li vaig tenir una mica més). Per saber si el pa ja està cuit, piquem a la base del pa , ha de sonar a buit. Un cop cuit el deixem refredar sobre una reixeta.
No us faci por si quan ja l’heu desemmotllat, veieu que encara li falta una mica per estar cuit, el podeu tornar a posar al forn, sense el motlle i deixar-lo coure una mica més. A mi em va passar, un cop desemmotllat vaig veure que el so que feia no era de buit...li faltava una mica, i res, amb 5 minutets més va estar llest.
A banda de quedar un pa molt vistós per la forma, queda una pa molt bo, molt gustós!
La primera vegada que vaig veure aquest pastís, el feia la gran cuinera, i a la què jo admiro i molt, Hermana Bernarda, quines mans!
El que he fet, la recepta original de la Montserrat Seguí, la podem veure en diferents blocs amics com la cuina de casa, illetapetita... i és d’aquest últim que he agafat la recepta, doncs la setmana passada vaig veure que l’havien fet i no he pogut estar-me de fer-lo aquets cap de setmana.
Està boníssim! No se perquè no l’he fet abans!!! Segur que repetiré més d’una vegada! Us animo, feu-lo ! teniu l’èxit assegurat!!!
PASTÍS DE POMA ENGRUNAT
Ingredients:
300 g de farina
140 g de mantega
125 g de sucre
1 ou
Dos culleradetes de llevat en pols
2 pomes grosses
1/2 culleradeta de vainilla en pols
1 llimona
Pessic de sal
50 g de panses de Corinti
100 g de nous
Sucre llustre per decorar
Preparació:
En un bol ample posem la farina, el llevat i el pessic de sal, formem un volcà I al mig posem la mantega tova, l’ou sencer, 100 g de sucre (reservem la resta) i la vainilla en pols. Treballem bé, primer amb una forquilla i després acabem d’amassar amb les mans, fins que ens quedi una massa consistent i uniforme.
Engreixar i enfarinar (traure’n l’excés) un motlle de 22 cm).
Repartir tres quartes parts per la base del motlle, l’anem prement fins tenir el mateix gruix.
Ratllar la pell de la llimona, procurant només agafar la part groga, perquè la part blanca és amarga.
Ratllar una poma, repartir-la a sobre de la massa, escampar-hi per sobre la meitat del sucre que teníem reservat, la meitat de la ratlladura de llimona, una mica de vainilla en pols, la meitat de les nous trencades, no picades, i totes les panses de Corinti.
Ratllar l’altra poma i fer una altra capa de farcit, igual que l’anterior, però en aquest cas sense panses, ja que a la part de dalt del pastís es ressecarien.
Esmicolar la quarta part de massa restant, fent petits pessics irregulars (engrunes), i posar-los a sobre del farcit, procurant que quedi ben cobert.
Coure el pastís al forn a 200º, durant 40-50 minuts aproximadament. Punxar-lo per comprovar-ne la cocció.
Bon profit!
Ja fa temps que volia provar si el coc invertit de plàtan funcionaria, més que res perquè el plàtan cuit és desfà amb facilitat, i el que queda agradable a la vista en els cocs invertits, és veure el tall de la fruita . Doncs ahir, que la tarda no era com per passejar-te... i sense pensar-m’ho gens, em vaig trobar a la cuina fent aquest coc. Queda molt bé, es manté la rodanxa del plàtan, i que us he de dir del gust, boníssim! A casa ens ha agradat molt, a la feina, que n’he portat una mostra, també! El pa de pessic queda esponjós, humit, amb el gust suau del plàtan i l’amargor, justa, del caramel.
Proveu-lo, perquè el resultat és excel·lent!
Coc ràpid de plàtan (invertit)
Ingredients:
1 iogurt natural
2 gots de sucre (mesurem amb el recipient del iogurt)
3 de farina “
3 ous
½ d’oli “
½ de llet “
1 sobre llevat (Royal)
Pessic de sal
Canyella
Sucre
Cullerada d’aigua
Posem al foc una paella amb el sucre i la cullerada d’aigua per fer el caramel, la quantitat és una mica a ull, depèn del motlle, jo crec que amb 150 g n’hi ha prou per a un motlle d’uns 24 cm. Quan tinguem el caramel fet el repartim pel fons del motlle i també una mica pel lateral. Deixem refredar. Pelem els plàtans i tallem a rodanxes, aproximadament d’un cm, i les repartim per tota la base del motlle, damunt del caramel. Empolsinem amb canyella.
En un bol posem tots els ingredients, el iogurt, sucre, farina (tamisada) llevat, sal, oli, llet i els ous (sencers), barregem bé fins que sigui una barreja ben homogènia. L’aboquem d’ amunt el plàtan.
Coem a 180º durant uns 35 minuts, forn preescalfat. (punxem per comprovar si està cuit).
Deixem refredar i desemmotllem.
MUFFINS DE XOCOLATA
Ingredients:
300 g de farina de rebosteria
40 g de cacau en pols (vaig posar-lo de la casa Valor)
1 culleradeta (de postes) de llevat
220 g de sucre
2 ous
1 culleradeta (de postres) de vainilla líquida
160 ml d’oli vegetal
125 ml de llet
150 g de xocolata amb llet (trossejada o perles)
En un bol barregem tots els ingredients secs, la farina, el cacau en pols, el sucre i el llevat, que quedin ben lligats, d’un color ben uniforme (després no batem gaire, per tant els ingredients han de quedar ben barrejats)
En un altre bol barregem els ingredients líquids, primer els ous, els batem una mica, a continuació, afegim la vainilla, l’oli i la llet, barregem tot fins que estigui ben lligat.
En el bol de la barreja seca, fem un forat al mig, aboquem la barreja líquida, i amb compte, sense batre molt, barregem bé perquè s’integrin bé les dos barreges. Hi afegim els trossets o perles de xocolata.
A continuació omplim els papers 2/3 de la capacitat, enfornen 20-25 minuts a 180º, forn preescalfat.
Diuen que la base de l’èxit d’un bon muffi és no batre en excés la massa. Jo pensava el contrari, com més esponjada millor...
Recepta extreta del bloc food&cook
